Peluts Productions - Peluts i la Vall

PRESENTAT EL MASTER 2010 DE PELUTS EN EL DANTE. EN BREU, AL CARRER!

El dia a dia

Hola a tots i benvinguts a aquest punt de trovament entre Peluts i la Vall.

Alguns dels emails que hem rebut ens parlen d'una llista de "personatges mítics" tal com s'arreplega en algún facebook. Peluts també va fer un cens de "mítics" allà pel 1985, però només a efectes interns, perque eixa gent mereix tot el respecte. Nosaltres parlavem de gent que estava be i damunt no s'amagava de ser folclòrica, per tant no transgrediem la seua intimitat, donat que les andançes eren públiques. Però ara busquem que sigueu vosaltres els que fiqueu nom a les metàfores, perque us podem dir que el "mangante" del que parlem en els temes d'enguany pot correspondre's a tres o quatre especímens de la Vall. La "fadrina" tampoc és ninguna persona en concret, però segur que tots coneixem dos o tres que respondrien a eixe perfil, etc, etc. Obviament, en la de "Despúllate" si que no hi ha dubte que ens referim a totes les festorres que passaven a la plaça de l'Assumpció. És el tema que hem volgut fer per a recordar els origens de Peluts i homenatjear com cal a aquells que tant hem admirat. I diem admirat, perque al final és com si s'haguera creat un vincle entre ells i nosaltres, una espècie de "síndrome de Estocolmo".

Però el que si que podem és ajudar-vos a completar la llista de expressions valleres, llocs antics, etc. Ens ompli de goig saber que les expressions de Peluts han sigut utilitzades per molta gent. Ara per exemple tenim la de "camí rural del amor" per a referir-nos al Caminàs. O la nova tapa de "manetes de fardatxo", que fins i tot farà que es comercialitze el producte.

Marinela parla de llocs que han canviat, per exemple:

Juguetes los Reyes és una tenda de xinesos.

El Bar Espanya un prenatal.

El bar del Oro és orange.

El mercat vell són pisos.

On eren els autobusos ara és Mercadona.

Bo, doncs a aquesta llista de LLOCS QUE NO EXISTEIXEN se li pot afegir:

l' antiga estació d'autobusos de davant d e la Creu, que ara també són pisos.
On estava la "bassa pudenta" que arreplegava el contingut dels nostres vaters, i després s'aprofitava per a regar els horts "com cagalló per sequ ia" (oritge de la expressió) està ara la Biblioteca.
On estava el Cine Lys (mitic per projectar les primeres pel·lícules calentes de la democràcia) hi ha ara un saló infantil.
On estaven els billars hi ha, per una part una sabateria, i per altra un saló de joc.
On està "Cinema" de l'Avinguda Cor de Jesus hi havia una gasolinera.
El parc que hi ha entre el carrer Institut, la Avinguda Jau me I, i el poliesportiu era un Escorxador d'animals.
El primer cementeri estava al costat de la vella esglesia del Calvari, al Carbonaire, just en el carrer pel que s'accedeix ara al Monte Zamora (collons quin yuyu dona encara ara passar per ahí...)

Altres NEGOCIS MITICS que ja no hi són:

Joyeria Joyro, a la plaça dels Xorros.
Drogueria Barrachina, al carrer Sant Josep.
El Tio Clarinet, al carrer Blasco Ibañez cantó Buenos Aires.
El Tio Barato, una completíssima tenda de bicicletes al carrer de la Trinitat.
La barbería de Miguel "el Perero" al Carrer nou.
"Las cuevas de Luis Candelas", mítica taberna a la Plaça dels Desemparats.
El sempre recordat i enyorat "Mapajo" de Sanchís Tar azona. Una salutació, Gonzalo.
La sidreria "Tropical" davant de l'asilo, allà pel 1986.
El "Baviera", al carrer de l'Institut.
Las "Rías Baixas", al carrer Rosario Creixach, al costat de la "Donald", també desapareguda.
La venta de "terreta" p'ascurar els plats, al carrer del Carmen.
El home que anava en carro repartint per les cases feixos de brossa recen feta per als conills.
El precursor de Tarson, eixe home que anava de cantó en cantó fent bando a ple pulmó.
El matalafer, aquell home que li pegava unes sacsaes bàrbares al nostres matalafs, t'omplia el corral de llana, i després deixava els matalafs plens de muntanyes i era una canya dormir damunt d'ells, encara que als dos dies tornava el matalaf a estar més dur que la pedra de fer autòpsies.
I el "llimonero" que portava un gran surtit de cholecks, sifons, i llimonaes de tot tipus.
El "armolaor", eixe home que cada vegada que deia el seu crit de guerra tenia que soportar que els xiquets li remataren la frase en aquel l mitic "quan caga no fa pudor...".

EXPRESSIONS QUE ALGUNA VOLTA HEM OIT O QUE HEM DIT:

Les mítiques de Peluts eren a principis dels 80: Rebotoalòstia, bufa, rebufa.

Pero hi han altres com "estic més negre que els ous de Machín", (en sentit de cabrejat, fart); "vullc menjar-me un pipo de tres boles" (referint-nos als antics apolos, avui en dia cucurutxos de gelat de varios sabors).

"ella cagant i jo cada cullerà troç" expressió utilitzada quan veíem una bona "mabra" (xica).

"No le pidas peras al olmo, ni caquis a l'ambrasser", quan estem en algú que no pot ser més negat.