Peluts Productions va gravar la seua primera "cinta" a l'any 1982. En realitat Peluts es va consolidar com a grup a l'any 1991, quedant de forma permanent els actuals sis membres, tot i que en 1992 varen decidir fer una llarga parada en el camí, de la qual no hi varem tenir noticies fins a 1996 en que - en plena década digital - es va pasar a un doble CD una recopilació del que es creia allò millor i on es varen afegir tres nous temes d'estudi, però no  va ser cap reencontre formal ni tampoc estava realment lo millor que s'havia gravat, però si era lo millor del que guardava un mínim de qualitat per a reproduir-se perquè el pas del temps havia castigar moltíssim les cintes originals i era impossible traslladar aquelles vivències al suport digital.

Els origens

En realitat Peluts Productions fou una manifestació espontània d'un grup de xiquets (a dures penes algú començava l'adolescència) del poble d'allà baix o que almenys anava a l'escola de l'Assumpció i que al arribar l'estiu de 1982 (el del mundial d'Espanya i el naranjito) anava descobrint com en realitat era el mon i prestava atenció a totes les històries "valleres", algunes més reals que d'altres i altres pura invenció, que els més "majors" contaven una i altra vegada. I Peluts va decidir que en lloc de contar-ho anava a cantar-ho. La edat de la inconsciència i les ganes de creixer abans d'hora varen fer apareixer unes lletres que a dia d'avui no ens atreviríem a repetir, és a dir: improvisades, directes, difamadores, fins i tot insultants, però encara que resulte dificil de creure: inocentes i sense maltat. Només es tractava d'imitar a La Trinca, que per aquell any va publicar el seu primer disc en castellà i fou un dels nostres primers inspiradors.

1982 - 1983

La primera cinta fou gravada en el nadal de 1982 al 1983. En realitat la majoria de cançons -que no tenien ni música - foren cantades en castellà. D'aquella primera cinta no queda constància perque abans de duplicar-la es va enganxar en un maleit caset que va fulminar de colp qualsevol testimoni del vertader origen de Peluts Productions. No obstant mai s'ha esborrat de la ment de tots els que van viure aquell fantàstic estiu de l'any 1982 a l'ombra del campanar de l'Assumpció.

1984

Ja l'any 1984 es gravaria la segona cinta i amb música. Realment el que es feia era baixar-li volum al picú cada volta que hi havia que cantar, perque Peluts feia versions tot i que també tenia temes originals que mai veien la llum perque en aquell temps gravar música era algo impossible fins i tot pels artistes professionals. Ni hi havien mitjans ni diners (era ciència-ficció pensar en ordinadors quan poder comprar en Ca Palomo un boli bic de plàstic d'eixos que escribien en quatre colors era un luxe comparable a hui en dia a beure Möet-Chandon). Així que es va decidir que sempre es farien versions de temes publicats per altres artistes, encara que en realitat només aprofitavem la música. Les lletres sempre han sigut originals de Peluts. La temàtica abandonava pràcticament les històries valleres i es centrava en les vivències de l'institut. Encara que el so que queda és molt fosc, almenys si tenim còpia d'aquesta cinta.

1985 - 1986

El despegue de Peluts com a projecte arriba l'any 1985 i de nou la temàtica central era l'institut, cosa que es repetiria l'any següent. Alfredo Calvo entrava a la formació de Peluts procedent del projecte humorístic "La Cagarnera" que dirigia Vicent Pasqual Rebollar i paliava les baixes definitives de Paco Nebot i Ximo Gil. 1986 seria l'ultim any de Pablo Cardells i va ser un estiu en que varem tornar a la plaça de l'Assumpció a reunir-nos amb antics amics i rememorar animalaes. L'estil irònic de Peluts es consolidava definitivament en aquestos dos anys i s'establien seccions fixes tal com les coneixem hui en dia, sketchs, cridaes telefòniques, etc. La cinta de 1986 era la més "vallera" de les que s'havien fet, però la més fluixeta en qualitat perque l'èxit de l'anterior (1985) li va fer molta ombra.

1988

Es torna a l'èxit de 1985 i a les històries valleres, només hi ha referència a l'etapa estudiantil amb un remix de recopilació. S'aprecien ja millores de so i es fan "pinitos" en el tema de les mescles sonores. Peluts va intentar incorporar veus femenines en les col·laboracions, idea de la que va desistir a l'instant vist lo femeters que sonaven aquells cors. Alfredo quedava nomenat narrador oficial i encarregat de fer una xicoteta introducció previa a cada peça musical.

1990

La cinta de 1990 suposava la fi del que podriem anomenar primera etapa de la trajectoria de Peluts. Van ser 10 de temàtica inicial vallera i per primera volta es recorria als efectes de so per adornar les peces. Aquest treball te una cara i una creu: la cara, qualitat de les peces i sketchs, la seua frescura. La creu, el so no va ser del tot conseguit amb tants experiments  en efectes i mescles, es notava massa que la cançó es va gravar un determinat moment i les veuetes i efectes en un altre. Carrasco, habitual col·laborador, s'unia com a membre de la formació. Fou un treball molt a l'estil "Peluts" sense gaire convidats ni col.laboracions, una ficada en comú d'idees, tal volta intuint els canvis que venien.

1991

1991 suposa formar Peluts Productions com a banda i no com a un projecte. Aquell any es fitxa a Jesus (col·laborador des dels inicis) i la formació quedava establerta definitivament amb els actuals sis membres. També suposa l'inici de una nova etapa de Peluts amb l'aparició del "maesse" de l'orgue Jorge Pérez que es va encarregar de tots el arreglos musicals i de tocar una a una cada peça. Temàtica 100% vallera, gran combinació de veus, cors, mescles i una cinta que ha passat a la història, tot i que l'obra de Peluts ha començat a escampar-se i coneixer-se prou anys després de disolta la formació. Destaca en aquesta cinta les bromes de les cridaes telefòniques i la participació d'Esther (primera veu femenina que introduia Peluts) i de Christophe fent de francés, la qual cosa no li va costar massa perque en realitat era i és francés. Raül Badenes i Pepe Nebot varen fer cors i veuetes.

1992

A l'any 1992, es conmemorava el desé aniversari amb la gravació d'un doble cassete que aportava noves cançons i també temes d'anys anteriors que ara eren vestits per la màgia de la música de maesse Pérez. Es va tirar la casa per la finestra. El planter de col·laboradors va ser llarguísssim. A modo d'anècdota destaca la peça "Eres bruta" on el cantant no va posar ni una nota al puesto. Més de mig any de composició i gravació que veia la llum a l'estiu de 1992 i que va ser presentat el mateix dia de la inaguració dels jocs olímpics a Barcelona. En plena fase de promoció varem tenir un parell d'esglais i varem decidir tirar de braç les cintes a un calaix esperant que pasara la tronà. Ironies de la vida, uns anys després -encara no sabem com- la gent començava a descobrir Peluts.

1996

Després del 1992 cadascú va seguir vides diferents i Peluts només era un record del que costava oblidar-se perque era ara quan els temes sonaven més que quan es van traure a la llum. Potser les noves generacions connectaven més amb l'humor de Peluts i d'alguna manera ens van fer veure que el treball realitzat havia merescut la pena i era capaç d'arrancar molts somriures. Per tal motiu al 1996 varem llevar les tarallines del calaix i pasarem a format digital les composicions gravaes en cintes de casette. I ja ficats varem incloure tres temes nous, entre ells, el arxiconegut "Dona'm vint duros". Una vegada més no n'acertaven una, la idea era salvar les cintes i tindre un final discret, i acababen de parir un altre "hit" encara que pasarien uns quants anys abans que es descobrira.

2009

Les noves tecnologies van fer que algun "fan" penjara a la red alguna que altra peça de Peluts. Una volta més no eixiem de la nostra sorpresa. Al complir-se 25 anys i pico de la fundació, vam voler fer uns retratos conmemoratius i pocs dies abans d'acabar-se l'any 2008 va ser possible reunir els integrants de Peluts i al maesse Perez. Novament va eixir mal. En lloc de fer-nos quatre retratos ens varem tornar a embolicar i tal volta com a excusa per a oblidar la crisi existencial, económica, laboral, personal, inflaccionista i gripal ens varem posar en un principi a completar peces no mai abans publicades (entre altres coses perque no estaven acabades) i ja per embrutar-nos del tot n'hem fet de noves.  El treball ha sigut publicat en format DVD i com podeu vore tenim la nostra propia fulla web que si aneu amollant alguna perreta podrem continuar mantenint-la. Per primer cop tot el procés ha sigut totalment digital. Hem tingut la sort de comptar amb Enrique Diago com a assessor de temes socials i històrics vallers, i en Roge "Algueró" pa reconduir eixes notes rebels que se n'eixen del pentagrama.

CONTINGUT D'AQUEST ALBUM: Aquest àlbum "25 anys... i pico" està format per una peça introductoria que aglutina passat i present, vint cançons inèdites amb els seus corresponents videoclips (podeu escoltar només el audio o vore també els videos), tres temes més com a bonus tracks, una selecció d'sketchs, el making off, les lletres en bilingüe, fotos i un document que arreplega errors de la gravació i rises. Recordeu que si no esteu registrats no tindreu accés complet a tot el material. Cal ser usuari registrat per poder veure els videos, les lletres, el making off, el errors i rissotaes i els temes calificats com a bonus track, així com les posteriors actualitzacions de la web i les novetats, que també anirán apareixent en la zona restringida. Periòdicament la web anirá recollint nou material, tant inèdit com material històric, i per suposat atendrà peticions i col·laboracions desinteresades de la gent. Gaudiu-lo i roteu-lo.